Passa al contingut principal

Rànquing cançons dels Manel

Tafanejant per twitter vaig trobar un tuit que emplaçava a completar un quadre (talment com si fos el d'una eliminatòria cruenta de Champions) en què hom ha de completar la seva peferència cançó per cançó (no hi són totes) del grup català Manel. Jo en sóc un fan acèrrim des del primer fins a l'últim disc i estic esperant que en surtin de nous (diuen, diuen, diuen que potser el proper el publiquen aquesta tardor).

Vull constatar que hi ha tries que són gairebé impossibles de fer, com puc ser capaç de descartar sengons quina cançó a setzens? Doncs amb un grup d'aital qualitat s'ha de fer així. Ah, i segurament si passat demà el torno a fer canviaria quelcom, perquè això de la música ja se sap, sovint són estats d'ànim, moments, sensacions.

En definitva quatre grans discos que tothom hauria de tenir a la memòria interna del mòbil, en CD a casa, als preferits de l'Spotify o en els millors vídeos de YouTube (perquè també hi ha videoclips fantàstics: La Serotonina, Gent Normal, Benvolgut, Sabotatge, Aniversari... i així podríem estar unes quantes línies més).

Podríem dir que el rànquing dels discos quedaria així:
1. 10 milles per veure una bona armadura
2. Els millors professors europeus
3. Atletes, baixin de l'escenari & Jo competeixo

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Introduccions de "Jo Competeixo", Manel

L’ARQUER  Un arquer i la seva germana estaven enamorats. L’arquer li va dir a la germana “si tu vols, aquesta bogeria que hi ha entre tu i jo pot ser absolutament privada”. La germana es va espantar i es va acabar casant amb l’emperador, de manera que l’arquer va esdevenir arquer de l’emperador. La nit noces, l’arquer es va posar la seva armadura més llampant, la millor de totes. I caminava. No sé si sabeu com eren els terres dels palaus del Japó del segle XVII, però tenien una quadrícula com un taulell d’escacs. I la quadrícula estava feta amb ceràmiques verdes i negres. Aquell dia l’arquer només trepitjava les ceràmiques negres perquè semblaven els cabells negres de la seva germana. Però l’arquer només podia pensar que la seva germana, en aquell moment, estava despullada amb el sultà. Va veure que se n’hauria d’anar, caminava pel palau i pensava. L’arquer caminava i pensava. Caminava i pensava: “quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen i jo competeixo”.  UNA D...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'1 d'octubre: el refrèndum, no el folklore

Ja fa un parell de setmanes que l’ Enric Vila ha estrenat una tertúlia —tot cantant el Be bop a lula — en forma de podcast, “ El bar del Rick ”. El passat nou d’octubre, un any i escaig després de la gran fita, Vila va convidar-hi el filòsof i professor de la prestigiosa universitat de Princeton  Jordi Graupera , l’escriptor i historiador ideòleg de la tertúlia  Abel Cutillas i la Diana Coromines , que va ser ambaixadora catalana durant l’esmentada data als països escandinaus. Durant aquesta tertúlia parlen del forat negre que el referèndum de l’1 d’octubre ha deixat en el règim autonòmic. Cadascú d’ells explica com van viure la jornada des d’un punt de vista personal, com tants milions d’altres a Catalunya. Dubtes la jornada abans del referèndum, l’empoderament de la gent amb independència del seu propi govern, el “fetitxe” de les urnes, la resistència i organització de la gent... Tot es podria resumir en la voluntat de cadascú en defensar a capa i espasa el resultat de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Apunts del llibre "Tota la veritat"

He acabat el llibre Tota la Veritat (Ara Llibres, 2019) escrit per sis periodistes de diversos mitjans: Ferran Casas, Odei A.-Etxearte, Marc Martínez Amat, Roger Mateos, Gerard Pruna i Neus Tomàs. El llibre està prou ben trenat, amb una clara continuïtat temporal i molt ben ordenat. És interessant si t’interessa el tema, és clar. Sense arribar a excel·lir dona alguns detalls inèdits i   molts d’altres ja coneguts. En faig, a continuació, una recopilació dels que m’han semblat més interessants.          Els mesos anteriors al referèndum, en el període de preparació i organització, els consellers queden clarament en un segon pla i agafa el comandament el que el llibre defineix com a sanedrí . Amb Puigdemont i Junqueras al capdavant, el president Mas, els caps d’Òmnium i ANC, Cuixart i Sànchez i amb pes de persones que no estan a primera línia política però que tenen un pes destacat: David Madí, Sergi Sol, Xavier Vendrell, Joan Puigercós i Xavier Vinya...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació