L’àgora (del grec “mercat”) va ser en la seva època la plaça pública de les ciutats, les polis. N’era el punt neuràlgic, el liceu cultural, el batec comercial, l’espai de xoc (i joc) polític i, fins i tot, el centre social. Les assemblees ciutadanes succeïen en aquest espai. Tot. Ara. Res.
Benvolguts, obro aquest bloc (blog, en anglès i blogspot per als que no tenim calés), com un espai de reflexió personal en què pugui expressar allò que penso i endreçar-ho. Tot és ara i res. La meva àgora personal, en la qual pugui plasmar tot allò que passa pel meu cap. Escriure és vital per a qualsevol persona que s’apreciï intel·lectualment. Sobretot, escriure lliurement, sense fronteres, sense coaccions ni límits. Pensar. Raonar. Escriure. I llegir. Per pura diversió i lleure: per a mi i per a tots vosaltres.
Personalment em considero un amant de la llibertat i com a tal penso exercir-la radicalment en aquest web, en tots els aspectes. Intentaré no tenir pèls a la llengua per dir el que penso, ni encara menys —ai, las!— censurar-me. No sé (ni vull saber) la freqüència amb què publicaré, la resposta un cop més, la llibertat. Escriuré sobre allò que em roti: política (escriure va bé per desfogar-se, es veu), societat (impossible ignorar el que ens envolta cada jorn), anècdotes (o sigui, imbecil·litats), relats (com un dietari), ficció (novel·letes barates), Barça (futbol), cultura (ressenyes literàries o musicals) i un llarg etcètera.
Quan hom tingui aquells minuts morts a la platja enmig de la calor, al metro estressat un dilluns al dematí, a la feina mentre el cap no hi és (o no mira), fent cua a les rondes o a la N-340, a les aules d’universitats i instituts, en un refugi de muntanya, al Camp Nou en la mitja part o al tanatori; que llegeixi, i açò l’il·luminarà, us ho ben asseguro (com a mínim físicament, perquè alguna pantalla digital estarà oberta; metafísicament ja és una altra cosa).
Un dia, donem-ho per fet, marxarem deixant més o menys empremta i com que les paraules se les emporta el vent (i, a vegades, capritxós les fa tornar) aquest bloc dominat arbitràriament per un servidor serà bona part del llegat que deixaré, de moment, gratuïtament a aquest gran món que s’anomena internet.
Sense més dilació dono jo, solemnement, el tret de sortida a la meva casa digital en la qual no només hi sou benvinguts, sinó que també hi sou convidats (podeu comentar el que vulgueu, àdhuc, insultar). Llibertat per a tothom.
No puc acabar de millor manera amb unes paraules humilment i sàvia manllevades del poeta Joan Vinyoli (i com canta Mishima): partint d’aquest principi tot és ara i res. Tot és ara i res.
Benvolguts, obro aquest bloc (blog, en anglès i blogspot per als que no tenim calés), com un espai de reflexió personal en què pugui expressar allò que penso i endreçar-ho. Tot és ara i res. La meva àgora personal, en la qual pugui plasmar tot allò que passa pel meu cap. Escriure és vital per a qualsevol persona que s’apreciï intel·lectualment. Sobretot, escriure lliurement, sense fronteres, sense coaccions ni límits. Pensar. Raonar. Escriure. I llegir. Per pura diversió i lleure: per a mi i per a tots vosaltres.
Personalment em considero un amant de la llibertat i com a tal penso exercir-la radicalment en aquest web, en tots els aspectes. Intentaré no tenir pèls a la llengua per dir el que penso, ni encara menys —ai, las!— censurar-me. No sé (ni vull saber) la freqüència amb què publicaré, la resposta un cop més, la llibertat. Escriuré sobre allò que em roti: política (escriure va bé per desfogar-se, es veu), societat (impossible ignorar el que ens envolta cada jorn), anècdotes (o sigui, imbecil·litats), relats (com un dietari), ficció (novel·letes barates), Barça (futbol), cultura (ressenyes literàries o musicals) i un llarg etcètera.
Quan hom tingui aquells minuts morts a la platja enmig de la calor, al metro estressat un dilluns al dematí, a la feina mentre el cap no hi és (o no mira), fent cua a les rondes o a la N-340, a les aules d’universitats i instituts, en un refugi de muntanya, al Camp Nou en la mitja part o al tanatori; que llegeixi, i açò l’il·luminarà, us ho ben asseguro (com a mínim físicament, perquè alguna pantalla digital estarà oberta; metafísicament ja és una altra cosa).
Un dia, donem-ho per fet, marxarem deixant més o menys empremta i com que les paraules se les emporta el vent (i, a vegades, capritxós les fa tornar) aquest bloc dominat arbitràriament per un servidor serà bona part del llegat que deixaré, de moment, gratuïtament a aquest gran món que s’anomena internet.
Sense més dilació dono jo, solemnement, el tret de sortida a la meva casa digital en la qual no només hi sou benvinguts, sinó que també hi sou convidats (podeu comentar el que vulgueu, àdhuc, insultar). Llibertat per a tothom.
No puc acabar de millor manera amb unes paraules humilment i sàvia manllevades del poeta Joan Vinyoli (i com canta Mishima): partint d’aquest principi tot és ara i res. Tot és ara i res.
Molta sort, i no et desanimis.
ResponElimina