Tot és ara i res

La situació actual de la política catalana és, de ben segur, la més desoladora que de l’última dècada. El país porta molt de temps —des de les últimes eleccions imposades del 21D— desorientat. La cruïlla on ens trobàvem i tota mena de debat productiu s’ha esvaït i ens trobem nus enmig del desert sense saber què fer. O encara pitjor, hi ha sectors del nostre bàndol que sembla que sí que saben el que volen fer, i no presagia res de bo. Tots tenim coll avall que tard o d’hora estem abocats a les enèsimes eleccions autonòmiques anticipades al Parlament de Catalunya. Es poden convocar just després de sortir la sentència i, d’aquesta manera, els partits de sempre podran aprofitar-ho electoralment amb la plorera o potser ja entrats al 2020. La primera opció és la preferida per ERC, que estan més centrats en consolidar l’hegemonia de partit —el qual, certament, té bones perspectives electorals– que no pas en fer avançar el país. El discurs hegemònic dins del partit republicà, el del...

Tafanejant per twitter vaig trobar un tuit que emplaçava a completar un quadre (talment com si fos el d'una eliminatòria cruenta de Champions) en què hom ha de completar la seva peferència cançó per cançó (no hi són totes) del grup català Manel . Jo en sóc un fan acèrrim des del primer fins a l'últim disc i estic esperant que en surtin de nous (diuen, diuen, diuen que potser el proper el publiquen aquesta tardor). Vull constatar que hi ha tries que són gairebé impossibles de fer, com puc ser capaç de descartar sengons quina cançó a setzens ? Doncs amb un grup d'aital qualitat s'ha de fer així. Ah, i segurament si passat demà el torno a fer canviaria quelcom, perquè això de la música ja se sap, sovint són estats d'ànim, moments, sensacions. En definitva quatre grans discos que tothom hauria de tenir a la memòria interna del mòbil, en CD a casa, als preferits de l'Spotify o en els millors vídeos de YouTube (perquè també hi ha videoclips fantàstics: La Serotoni...