Tot és ara i res

L'altre dia sortint de la Universitat, cèntrica i prestigiosa, després d'un dia dens, cru, d'aquells que creen angoixa només de pensar-hi, vaig parar-me a pensar quina era la millor via per tornar cap a casa. Predisposat a dubtar, em vaig recolzar al pedrís que hi havia vora l'entrada d'un supermercat. La cigarreta, de ben segur, m'ajudaria a esclarir el cap. A pensar. A calcular. A escampar aquells núvols grisos que entren a la testa durant el capvespre. Vaig trigar un parell de segons a trobar l'encenedor que la butxaca esquerra de l'americana custodiava amb recel. No tenia cap pressa, però tampoc no tenia la intenció de passar gaire estona allí tirat —cansat després d'un jorn de rutina, al cap i a la fi— carregant la maleta d'apunts, exàmens i el portàtil. Dues opcions sobrevolaven el meu cap: agafar el metro i fer un parell de transbords (llarg però més econòmic) o alçar el braç i cridar un taxi ( caret però més ràpid). Com que encara ...

L’àgora (del grec “mercat”) va ser en la seva època la plaça pública de les ciutats, les polis. N’era el punt neuràlgic, el liceu cultural, el batec comercial, l’espai de xoc (i joc) polític i, fins i tot, el centre social. Les assemblees ciutadanes succeïen en aquest espai. Tot. Ara. Res.   Benvolguts, obro aquest bloc ( blog , en anglès i blogspot per als que no tenim calés), com un espai de reflexió personal en què pugui expressar allò que penso i endreçar-ho. Tot és ara i res . La meva àgora personal, en la qual pugui plasmar tot allò que passa pel meu cap. Escriure és vital per a qualsevol persona que s’apreciï intel·lectualment. Sobretot, escriure lliurement, sense fronteres, sense coaccions ni límits. Pensar. Raonar. Escriure. I llegir. Per pura diversió i lleure: per a mi i per a tots vosaltres.  Personalment em considero un amant de la llibertat i com a tal penso exercir-la radicalment en aquest web, en tots els aspectes. Intentaré no tenir pèls a la llengua ...